Obrir-se als altres es trobar-se
a un mateix. L’amor sincer i desinteressat ajuda a descobrir el sentit de la
vida. La ceguesa espiritual neix del tancament de l’ànima a la vida de les
altres persones. El cor esdevé insensible com una pedra quan ens tanquem a la
mirada aspectant dels qui cerquen pau i bé. “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui
per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran.” (Mt 10, 39)
Durant tot el dia d’avui, i així
cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar
millor als altres. Probablement podem sentir-nos atrapats per preocupacions i
presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos
cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens
envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu”(Salm
94,8ab)
La fe dels cristians anuncia una
Bona Nova que dóna esperança a qui pateix qualsevol forma d’opressió. L’amor
que està a la base d’aquesta fe esdevé caritat política perquè vol eradicar les
injustícies que oprimeixen. Els cristians som misericordiosos i compassius,
però també hauríem de ser activistes de la justícia i lluitar activament contra
qualsevol opressió. “El Senyor fa justícia
als oprimits, sentencia a favor d’ells” (Salm 102)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada