Contemplant la paret d’un corral
de Vilanova de Meià, on veig acabar els dies de juliol, he pensat que la seva
estructura, pedra del lloc,tàpia amb còdols, ciment i totxanes, eren una bona
metàfora del que és la vida. L’ofici de viure, art que sempre cosa aprendre del
tot, ens dóna l’oportunitat de teixir la vida com un conjunt d’experiències que
s’han donat en moltes i diverses situacions. De cadascuna d’elles hem aprés i,
com els components de la paret, els hem anat apilonant fins anar trobant la
forma definitiva.
Mentre construïm la
nostra vida ens trobem de tot i en cada moment aprenem a ser més persones.
Segurament, aquests petits instants de vida, deliciosos quan són bons, i rúfols
quan no ho són perquè ens amarguen l’esperit, són els que ens donen
personalitat i constitueixen la singularitat personal. Al final, que l’hora foscant
ens convida a mirar el que s’ha viscut, ens adonarem que la vida, aquesta gran
joia que tenim l’oportunitat de fer-la magnífica cada dia, està feta de molts pedaços,
alguns més ben cosits que altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada