Escoles jurídiques xiïtes

Els xiïtes tenen tres escoles jurídiques:

1. Zaidites. Són els seguidors de Zayd ben`Alî considerat el cinquè i darrer imam, es troben actualment al nord del Yemen. Des de la seva comprensió teològica van desenvolupar una teoria política que afirmava que els musulmans tenen l'obligació ètica de rebel·lar-se i enderrocar els líders injustos. Religiosament, aquest moviment considera que qualsevol descendent d'Alí i de la seva filla Fàtima pot ser imam. En aquest sentit, el seu punt de vista fou semblant al proposat pels xiïtes fatimites. Per ser imam no cal tenir coneixements per desxifrar la part oculta de l'Alcorà o realitzar miracles i els seus judicis no són infal·libles. Teològicament compartien  punts de vista amb els Mutazilites; creuen en la justícia i la responsabilitat humana. En alguns aspectes poden considerar-se propers als sunnites. Els coneguts modernament com houthis o huthíes, actualment grup rebel operatiu al Iemen està constituït majoritàriament per xiïtes zaidites.

2. Xiïtes duodecimams. El seu nom prové dits així perquè creuen en els dotze imams. El 80% dels xiïtes són duodecimams. Es l’escola majoritària a Azerbaïdjan, Bahrein, Iran, Iraq, i al Liban. A Iran es la religió oficial després de la revolució del 1979. Representen la concepció més ortodoxa dels xiïsme. A part de les diferències teològiques ja esmentades en relació amb els sunnites, els xiïtes duodecimams segueixen a més de l’Alcorà, la Sunna i els hadith de Mahoma, els hadith dels 12 imams.

3. Xiïtes septimams dits també ismaïlites, agakhanis, khojas, bohras. Aquesta escola és una escissió dels duodecimams a l’any 765 per una disputa sobre qui havia d’esser imam. Els ismaelites tenen unes creences influïdes pels neo-platònics i per diverses tradicions religioses revelades. Tenen un concepte particular de la religió basat en una concepció exotèrica (zâhir) que parteix del Profeta i de la shària (llei religiosa), i una altre esotèrica (bâtin) que ha estat transmesa per l’exegesi espiritual del imam de cada època (Imâm al-zamân) ja que només els imams reben els coneixements directament d’Allà. Aquest corrent minoritària té 15 milions de seguidors repartits entre la Índia, Pakistan, Síria i el Iemen; el seu dirigent s’anomena Aga Khan