Creure és una decisió personal
fonamentada en un convenciment interior no demostrable. La fe brolla en el cor
a partir de la trobada personal amb Déu com experiència de sentit de vida.
Aquesta vivència genera confiança i adhesió. Tomàs, ¿perquè m’ha vist has cregut? Feliç els qui creuran sense haver vist. (Jn 20,29)
Els creients tenim la
responsabilitat de se testimonis de que la fe són obres, però també una
vivència espiritual. Creure ens compromet a ser actius a favor de la justícia i
ser contemplatius de l’acció de l’amor. La vida interior forma part del
compromís de la fe. “Com pedres vives,
deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant”(1Pe
2,5)
Déu està al costat dels qui
l’estimen i l’invoquen. Aquesta seguretat genera confiança i és font
d’esperança. Això és així perquè els creients som testimonis del seu amor i fem
de l’amor font de vida. “Quan els pobres
invoquen el Senyor, ell els escolta i
els salva del perill. Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fills fidels,
per protegir-los”. (Salm 33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada