En el meu barri encara es pot
veure una pintada i algun cartell de l’organització Arran, branca juvenil, de
la CUP amb l’eslogan “La única església
que il·lumina és la que crema”. Aquest lema de l’històric anarquista rus
Piotr Kropotkin i que Durruti repetia en la guerra civil espanyola del segle
passat. Molt més recentment l’ajuntament de Barcelona dirigit per Ada Colau
adaptà aquest vell lema promogué en els espais publicitaris que gestiona una publicitat
que atacava a l’Església catòlica. A la ciutat es pogueren veure uns cartells
ens els que apareix una bombeta en la que en el seu interior es llegia: “Les úniques Esglésies que il·luminen són les
que paguen el rebut de la llum”. Era evident que, qualsevol persona que
tenia memòria històrica, se li activaren les neurones i ràpidament associaren
aquest lema amb la consigna de Kropotkin.
Com escriví en el seu moment
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, “aquesta
és la consigna, absurda i agressiva, de certes persones que, a part del seu
dèficit democràtic i amb una actitud cristianofòbica, inciten l’odi d’una
manera ben clara. Fins i tot, per més inversemblant que siga, hi ha una pàgina
de facebook amb aquest lema, sense que cap organisme la tanque”. La
cristianofòbia està ben present en la societat catalana i, a la que pot, es presenta
amb tota la seva cruesa. L’antic anticlericalisme segueix actiu en la societat
catalana. La confrontació ideològica que poden tenir alguns ciutadans respecte
les religions no hauria de manifestar-se a través de l’agressivitat o la
violència. El retorn a aquestes actituds és una regressió a uns temps que molta
gent voldríem veure totalment oblidats. Però sembla ser que una part de la
societat catalana, en lloc de respectar la llibertat de qualsevol persona a
creure, segueix insistint amb vells patrons de comportament que ens porten a
èpoques pre-democràtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada