dijous, 6 de juliol del 2017

Origen del dret islàmic. V

Per poder definir el dret islàmic d'aquella època els juristes hagueren de depurar els hadits procurant eliminar el que semblava accessori o superflu. La transmissió oral, primer, i les posteriors transcripcions dels fets i dites de Muhammad havia donat peu a la incorporació de molts textos amb poca base de ser esdeveniments reals atribuïbles a aquell. Un hadit consta d'un text o matn i del isnad, l’anomenada cadena de transmissió. Els depuradors dels hadits crear un mètode especial de verificació dels textos basat en la constatació d'una cadena de transmissió formada en testimonis contrastables i segurs.


La ciència dels isnad, tal com es coneix aquest mètode, busca el poder establir l'autenticitat dels hadits atribuïts a Muhammad. També és comú usar el terme sanad com a sinònim del terme isnad. Aquesta ciència va afavorir l'aparició del alfaquí, persona especialista en jurisprudència islàmica, els hadits i en les seves cadenes de transmissió. Com la transmissió inicial va ser principalment oral, la ciència del isnad analitza si els transmissors consecutius identificats en un hadit són fiables: per exemple, cal desconfiar de la cadena quan es té constància que mai es van veure personalment o van viure en moments molt allunyats en el temps. És evident que en aquests casos difícilment un podia ensenyar a l'altre el text del hadit, per tant la cadena de transmissió no és fiable. Es va determinar que un isnad perfecte avala la validesa del contingut textual d'un hadit. Com a resultat de l'aplicació d'aquest mètode es van elaborar diverses compilacions de hadices, sent les de Muhammad Ibn Ismail Al-Bukhari, erudit persa (810-870) i ​​Muslim ibn al Hayyay (818-875) les més conegudes i utilitzades. Totes elles escrites gairebé dos-cents anys després de la mort de Muhammad.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada