Al llarg de la vida hi ha moments
difícils; són instants que provoquen cansament d’ànima. És en aquesta situació
quan necessitem consol i companyia. L’experiència cristiana viscuda en el
silenci del cor ajuda a trobar la pau que reconforta i asserena. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i
afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor.(Mt 11,28)
La nostra societat necessita el
testimoni del compromís viu per cercar Déu i així donar-se a l’amor als altres.
El testimoni de les persones que s’han deixat seduir per Sant Benet fa avinent
que milers d’homes i dones han fet l’opció monàstica i viuen entre nosaltres
ajudant-nos a descobrir el que és important en aquesta vida. “Mireu nosaltres ho hem deixat tot per venir
amb vós” (Mt 19,27)
No hem de tenir por. Hem de ser
confiats en que trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La
nostra esperança bé de la fe. No té sentit una fe que no porti a l’esperança.
Creure és confiar. “Els ulls del Senyor
vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera
de la mort i els retorna en temps de fam” (Salm 32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada