He estat uns dies de vacances,
com és habitual en aquesta època aprofitant la meva condició de pensionista, a
la Costa Brava. Més en concret a Llafranc. Qui em segueixi a través de les
xarxes socials sap que, de tant en tant, em refugio en aquest lloc per trobar
pau i serenor. Passejant pels municipis, en aquest cas els dos agregats de
Palafrugell, he observat la tendència de les terrasses dels bars i restaurants en
ocupar generosament la via pública. En algun punt entre el mur que separava el
passeig del mar i les primeres taules dels restaurants hi passa, tot just, una
persona en cadira de rodes.
En alguns casos he pogut observar
la tendència d’ocupar cada dia un centímetre més de l’espai públic en benefici
de les taules dels bars i restaurants. ¿On és el límit de l’ocupació de l’espai
públic? ¿Què fan l’ajuntament per delimitar clarament el que es pot ocupar? El
que he vist en aquestes localitats de la Costa Brava passa també al costat de
casa meva. La tendència és la mateixa, cada dia les taules ocupen més espai del
reservat als vianants. Fa uns dies, només es podia passat quasi en fila índia.
Penso que els ajuntaments haurien d’exigir que es delimités a terra quin és l’espai
que es pot ocupar de la via pública i controlar que es compleix aquesta
delimitació. L’espai públic és comunitari i cal preservar-lo de les invasions
que segreguen o creen barreres pels vianants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada