He estat quasi
una setmana fora de Catalunya. En concret, he fet cap a Cantàbria donant un
tomb per diversos pobles. Hi ha hagut alguns fets que m’han sorprès en relació
al problema que ens té ocupats a bona part dels catalans durant mesos: el
procés. Primer, ningú, tot i sabent que la meva dona i jo som catalans, ens
preguntés per la situació a Catalunya. Gran distància emocional amb el tema del
procés. És més, en un moment, anant d’excursió, i estar una mica enrederits
respecte el grup, una persona verbalitzà que era un fet circumstancial no motivat
per la raó de ser catalans. Segona consideració, són ben visibles símbols i
evocacions franquistes en molts pobles: avinguda del “Generalísimo”; agraïment
a la Falange per la restauració d’un pont; una placa a la façana d’una església
en record dels caiguts per “Dios y la patria” assassinats pels rojos; etc.... Tercera observació, a cada
poble era normal veure diferents banderes espanyoles en els balcons.
Circumstància que anys enrere no havia vist.
Totes aquestes
anècdotes m’ha fet pensar que no són detalls menors a menysprear. Qualsevol pas
per avançar en la resolució de la independència catalana no pot oblidar aquesta
realitat. Qualsevol proposta política dialogal amb l’Estat ha de tenir present
aquesta obstinada realitat de victòria militar contra el separatisme català persistent
en una part d’Espanya. La idea de que Catalunya, no és que sigui Espanya, sinó
que és d’Espanya llastra tot diàleg amb l’Estat. El lema de que Espanya “antes roja
que rota” es ben viu. Sí aquesta és la realitat dominant en molts indrets d’Espanya,
els catalans que volem la independència hem de valorar molt més la necessitat d’aconseguir
una àmplia majoria social a Catalunya i invertir en imaginació per saber
explicar fora de Catalunya, allí on tot sembla estar-hi en contra, quin és l’objectiu
d’aquesta majoria independentista. Sinó ho fem, en estavellarem contra una
majoria sociològica espanyola d’origen franquista pedrera incombustible de la
unitat d’Espanya com un valor sagrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada