Un tema recurrent
en tot sistema democràtic és conciliar la igualtat política amb la participació
i la deliberació dels ciutadans en la presa de decisions. La majoria de
sistemes polítics vigents han afavorit la igualtat política a costa de la
deliberació i de la participació. Això ha estat un error. La igualtat política
sense participació i deliberació únicament produeix ànsies de poder i només
beneficia a els qui tenen el poder com a única guia d'actuació. La cultura
política dominant Espanya ha afavorit la consolidació d'un sistema política basat
en el consens plebiscitari, on la participació democràtic dels ciutadans ha
quedat relegada només a les consultes electorals. Quan els ciutadans decideixen
sobre uns candidats que acostumen a ser el resultat d’un procés de destil·lació
del poder dins dels propis partits.
Durant aquests
anys hem assistit a l'obstinada preocupació d’impedir qualsevol mediació
política que no fos el vot, oblidant que avançar en el camí de la
democratització de la societat i de l'Estat no pot consistir a convocar eleccions
i fer amb major freqüència referèndums, sinó en augmentar el nombre
d'instàncies en les quals els ciutadans puguin decidir democràticament sobre
els temes que els preocupen. Democratitzar és estendre tant el poder com la
responsabilitat. Democratitzar la responsabilitat significa en la política,
l'economia i la societat anul·lar la separació entre que pren les decisions i
qui les pateixen. Alhora de prendre decisions cal assumir, com a
responsabilitat política, la dimensió social del propi acte de decidir.
El sistema
electoral espanyol contribueix ben poc al desenvolupament de la participació
política. Efectivament, el sistema electoral, basat en les llistes tancades i
bloquejades, afavoreix la concentració del poder polític i allunya els polítics
electes dels seus electors. L'actual llei electoral afavoreix als partits forts
i castiga als petits; privilegia a les ciutats petites, a l'Espanya rural,
enfront de les grans concentracions urbanes. A més el sistema de llistes
tancades i blocades per a les votacions situa en les cúpules directives dels
partits, que són els qui en definitiva aproven aquestes llistes, un fabulós
poder. Això és un exemple sobre com les disfuncions del sistema polític
espanyol erosiona el principi democràtic d'elecció i control dels governants
pels governats. Quan passa això, l’àmbit polític queda força separat de la
ciutadania. Els processos d’escrutini públic tenen dificultats de ser efectius
per les múltiples barreres que el poder polític ha establert per tal de resistir
qualsevol supervisió ciutadana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada