Glosses per la vida quotidiana

No hi ha pitjor sort que qui no vol escoltar, diu la dita. Per escoltar cal tenir l’actitud de voler sentir i assumir el que sentim. També podríem dir el mateix sobre el que veiem. Podem veure les injustícies del món, però ser-ne insensibles perquè neguem les evidències. L’actitud interior és el que permet veure i escoltar realment o tancar-nos en l’egoisme que ens fa cecs i sords davant els altes. “Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu. S'ha fet insensible,el cor d'aquest poble! S'han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin.”. (Mt 13, 14-15).

En el cor de les persones hi ha moltes llavors esperant el moment de florir. Però no totes assoleixen el seu objectiu perquè l’egoisme personal, les preocupacions quotidianes, l’afany per les riqueses i les seduccions mundanes les ofeguen. Hem de centrar-nos en allò que és important per alliberar-nos de tot allò que ens impedeix estimar. “La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit.” (Mt 13,22)