dimecres, 11 de juliol del 2018

Cadàvers robats a Cuelgamuros


Segurament els estrategues comunicatius del govern del PSOE han vist en l’exhumació del cadàver de Franco un esdeveniment prou significatius per impactar a l’opinió pública i diferenciar-lo de les polítiques conservadors del PP. El gest pot ser efectiu per incidir en les emocions ciutadanes, però resulta secundari des del punt del vista de la restitució de la memòria històrica. El que és just fer, abans de treure el cadàver del dictador, és resoldre  el problema de l’ossari construït amb morts robats dels cementiris de molts pobles sense el consentiment dels seus familiars. Aquests cadàvers robats són un dels problemes reals del Valle de los Caídos.

Un altre problema destacat és el paper del Patrimoni del Estado en la gestió d’aquest espai. ¿Té sentit mantenir amb diner públic un espai construït per ser un memorial de la dictadura franquista? Perquè això és el que realment significa, en la simbologia popular, tota la construcció del valle de Cuelgamuros. No hi ha un altre discurs simbòlic, el Valle de los Caídos es construí a Cuelgamuros com a memorial perpetu dels vencedors contra els vençuts gràcies al treball dels presos polítics. Aquesta realitat no és pot maquillar, ni donar-li la volta. També sorprèn que la comunitat benedictina instaurada allí pel franquista fray Justo Pérez de Urbel sigui encara l’encarregada de l’atenció religiosa d’aquest centre. No té cap mena de sentit que l’Església catòlica estigui present en aquest lloc de significació molt allunyada dels valors bàsics del cristianisme. L’exhumació del cadàver de Franco seria una bona campanya comunicativa però no resoldria cap dels importants problemes que també estan enterrats en el valle de Cuelgamuros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada