Segurament els estrategues
comunicatius del govern del PSOE han vist en l’exhumació del cadàver de Franco
un esdeveniment prou significatius per impactar a l’opinió pública i diferenciar-lo
de les polítiques conservadors del PP. El gest pot ser efectiu per incidir en
les emocions ciutadanes, però resulta secundari des del punt del vista de la
restitució de la memòria històrica. El que és just fer, abans de treure el cadàver
del dictador, és resoldre el problema de
l’ossari construït amb morts robats dels cementiris de molts pobles sense el
consentiment dels seus familiars. Aquests cadàvers robats són un dels problemes
reals del Valle de los Caídos.
Un altre problema
destacat és el paper del Patrimoni del Estado en la gestió d’aquest espai. ¿Té
sentit mantenir amb diner públic un espai construït per ser un memorial de la
dictadura franquista? Perquè això és el que realment significa, en la
simbologia popular, tota la construcció del valle de Cuelgamuros. No hi ha un
altre discurs simbòlic, el Valle de los Caídos es construí a Cuelgamuros com a
memorial perpetu dels vencedors contra els vençuts gràcies al treball dels presos
polítics. Aquesta realitat no és pot maquillar, ni donar-li la volta. També sorprèn
que la comunitat benedictina instaurada allí pel franquista fray Justo Pérez de
Urbel sigui encara l’encarregada de l’atenció religiosa d’aquest centre. No té
cap mena de sentit que l’Església catòlica estigui present en aquest lloc de significació
molt allunyada dels valors bàsics del cristianisme. L’exhumació del cadàver de
Franco seria una bona campanya comunicativa però no resoldria cap dels
importants problemes que també estan enterrats en el valle de Cuelgamuros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada