L’estimació als
altres i la donació al seu servei comporten més d’una privació personal.
Significa renunciar a algunes de les comoditats pròpies de les persones
instal·lades i assumir la provisionalitat de tot el que ens envolta. El
sentir-nos lliures dels mateixos lligams emocionals amb els objectes que tenim
ens permet estar més disponibles per servir als altres. “Les guineus tenen caus, i els ocells nius, però el Fill de l’home no té
on reposar el cap” (Mt 8,20)
La fe no pot ser una
adhesió cega, comporta poder donar raó de l’esperança. Però comporta també una
gran exercici de confiança a una invitació que va més enllà de la raó tot i que
necessita ser raonable. Creure és una adhesió que neix en el cor, amb més
convenciment que certeses. “¿Perquè m’has
vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist?” (Jn 20,29)
L’amor, expressat
en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual
s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen estar dominades per
l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot es supedita i sacrifica.
Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels
altres. “Tothom coneixerà que sou
deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre
vosaltres” (Jn 13,35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada