Quan la política es
converteix en espectacle suscita passivitat. Els mitjans de comunicació han facilitat
la sensació de participació virtual en política, però sense cap contingut real
i transformador. La televisió pot aconseguir que els ciutadans coneguin la
realitat política, fins i tot poden facilitar la seva identificació amb aquesta
realitat i es vinculi a ella pels seus sentiments; fins i tot pot creure's protagonista
privilegiat dels successos polítics, encara que en cap dels casos pugui
intervenir realment per modificar el curs dels esdeveniments. La decisió
segueix fora de les seves possibilitats. L'única manera pràctica que té el
ciutadà per expressar les seves vivències polítiques són l’activisme polític
vehiculat a través de moviments socials.
Difícilment el ciutadans poden aconseguir
que els seus sentiments polítics influeixen en les deliberacions polítiques i han
de limitar-se a expressar-los a través del vot quan siguin convocats a les
urnes. Tot i que aquest moments és una simulació de deliberació, perquè sempre
les eleccions signifiquen optar entre unes propostes amb les quals poc ha pogut
intervenir el ciutadà en la seva confecció. En el nostre sistema polític la
participació és totalment passiva. Les dades suggereixen que els partits
polítics estan perfectament adaptats a aquesta situació i la pròpia societat
sembla estar conforme amb aquesta delegació la sobirania popular.
Sense participació
i deliberació el debat es buida de substància i només mitjançant un abús del
llenguatge pot qualificar-se encara de polític. Dóna la impressió que el
polític i els realitzadors televisius són els protagonistes del nou escenari
polític. Ambdós tenen la missió de manejar encertadament aquestes percepcions
en els mitjans de comunicació de masses. L'important no és el que es digui,
sinó que es parli d'allò que interessa dir en aquells moments, ja que d’allò
que no es parla no existeix. La decisió política s'ha convertit en alguna cosa
semblat a un concurs de televisió, on s'expressen les preferències per una
proposta, tot i que la decisió és voluble,
perquè pot canviar fàcilment si el presentador modifica la seva pregunta
o la manera de formular-la. El vot no és tan lliure i està més condicionat, o
manipulat, del que hom pot pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada