diumenge, 8 de juliol del 2018

Reinventar la política VIII – La utopia feta història


L'any 1989 fou la fita històrica de la fi del comunisme, la versió del socialisme convertit en doctrina d'estat. Les transformacions dels països del socialisme real, la reorganització geopolítica mundial, les seves repercussions sobre les estratègies de molts partits democràtics, provocaren una profunda revisió de les utopies socials forjades a l'empara de les lluites d’emancipació dels segles XIX i XX, moltes de les quals havien trobat en el socialisme la seva expressió política. La mutació de la societat, fruit de la pressió social, agafà desprevingudes a la majoria d’aquestes utopies. La novetat de les qüestions plantejades, la seva rapidesa d’aparició, la seva amplitud d'incidència i projecció cap a múltiples nivells de la civilització moderna, no han trobat resposta suficient en les diferents alternatives ideològiques que havien proporcionat una cohesió racional a les aspiracions d’emancipació de la humanitat.

A més, es descobrí, i fou una experiència frustrant,  que la utopia feta història no era més que una doctrina d'Estat, és a dir, pura ideologia. El rebuig al pensament utòpic manipulat per la ideologia i l’aterrament en lo real, aparegué quan els ciutadans del segle XX descobriren que aquella raó utòpica, pretesament motor de la Modernitat, no era res més que una raó instrumental al servei del poder polític. Es descobrí amargament que la confiança cega en la utopia social, en moltes ocasions, havia bloquejat una reflexió serena sobre la pròpia condició humana i, de manera particular, de com es comporten les persones davant el poder, fins i tot si aquest apareix legitimat per una il·lusió utòpica.

El poder polític sempre ha exercit fortes temptacions fins el punt de perdre el seu caràcter de mediació convertint-se en un dels nous ídols de les societats contemporànies. Un poder així entès introdueix un absolut dins de les relacions humana impedint a les persones l'aproximació desinteressada i amorosa al proïsme. A l'ombra del gaudi del poder han crescut polítics sense cap tipus d'autoritat, només motivats pel seu afany personal. En moltes ocasiones, l’ombra del poder és allargada i anul·la la seva sentit com a servei a la comunitat. És evident que la regeneració de la política ha construir-se sobre una nova concepció del poder i una nova manera d’entendre l’autoritat.  Però abans, a fi de reeixir en aquest intent, caldrà desaprendre el que s’entén avui per poder i autoritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada