Revisitar la política XXI. Simplificar el missatge polític

La pèrdua de l'horitzó utòpic i l'absència de grans debats han conduït a la progressiva simplificació del missatge polític fins a reduir-ho al simple pamflet o l’eslògan  pensat per guanyar eleccions. El missatge polític ha deixat ja no identifica les identitats ideològiques de les diferents opcions polítiques. La majoria de propostes polítiques són ambigües i, en molts ocasions, perfectament intercanviables entre els diferents partits. La política ja no aporta ideals. Helmut Schmidt, qui fou canceller de la República Federal Alemanya, atribuí aquesta situació al lideratge de la televisió en les societats modernes. Per Schmidt "els polítics s'adapten a les preteses necessitats d'als televisions. Donen respostes de mig minut. En 30 segons només es pot construir un titular, la qual cosa és una declaració superficial. No hi ha arguments" (Schmidt, H. entrevista El País 9 juliol 1994). La pobresa del missatge polític és una evidència que molts polítics es deixen corrompre intel·lectualment per la superficialitat de molts medis de comunicació o pel seus interès en l'escàndol i la morbositat.

L'obsessió d'aconseguir el poder al més aviat possible ha obert la dinàmica del tot si val si això dóna vots. Les campanyes electorals són una mostra d'això, els estrategues de la comunicació política les han convertit en un assalt planificat per ocupar el poder. Aquests professionals de la comunicació serveixen als partits sense cap apriorisme ideològic. Tant poden dissenyar la campanya d’un partit de dretes com després la d’un partit d’esquerres. En aquestes circumstàncies, les habilitats polítiques del debat i la confrontació democràtica s’han al libel, l'acusació no provada, les falses veritats  i els rumors, tot pensat per aconseguir el desgast polític i provocar la destrucció de l'adversari. El comú denominador de totes aquestes estratègies, i les que puguin estar per venir, és l'absència de discussió política concreta sobre els problemes comuns de la societat. Les campanyes electorals s'omplen de promeses i afirmacions, a veure qui dóna més, amb escàs suport argumental i feble viabilitat pràctica. Quan s’apropen les eleccions, el mercat polític s’omple de les més variades ofertes temporals a veure que dóna més, davant la creixent atonia dels ciutadans davant l'al·luvió d'oferiments amb altes dosis d'improvisació.