En el programa d’ahir
de Preguntes freqüents FAQS la seva presentadora feu una llarga entrevista al portaveu
de la fundació Francico Franco Jaime Alonso. Durant varis minuts escoltarem les
seves estrafolàries opinions totes negant l’evidència de que el franquisme hagués
estat una dictadura ferotge, cruel i sanguinària. Sóc del parer que l’apologia
del feixisme no hauria de tenir de cap manera un espai en la televisió públic. Per
més d’actualitat que fos el tema a tractar, no s’haurien de donar minuts en els
mitjans públics per defensar les tesis negacionistes del caràcter feixista de
la dictadura franquista. Quant encara hi ha víctimes de la dictadura escampades
pels vorals de les carreteres o colgades en fosses comuns, o enterrades contra
la voluntat dels seus familiars al Valle de los Caídos, no es admissible donar
una tribuna pública per intentar presentar una imatge tova del franquisme.
No puc
justificar, des d’aquest perspectiva, que els feixistes puguin sortir en l’espai
públic lloant les bondats del franquisme. La llibertat informativa està al
servei d’unes virtuts públiques que el senyor Jaime Alonso negà de forma
reiterada. Amb aquestes opinions, el medis públic no eduquen la consciència cívica
de la ciutadania. Resulta inadmissible negar el terror, el temor i la duresa repressiva
del franquisme. La presència d’aquests personatges en els mitjans de comunicació
públics, en lloc de facilitar el discerniment democràtic dels ciutadans, afavoreix
l’estratègia d’aquests grups d’afavorir que es parli d’ells encara que sigui
malament. Els estudis de comunicació política han trobat que les reaccions
negatives contra alguna opinió paradoxalment ajuden a projectar-les i adquirir notorietat.
Lamentablement, en los societats mediàtiques de la postveritat el que compte és
tenir presència en els medis, encara que sigui que parlin malament de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada