Quan l’interès
dels polítics és la permanent presència en els medis de comunicació llavors el mitjà
domina al missatge i la política es converteix en espectacle. L'entorn cultural
de la societat actual ha produït la revalorització de la teatralidad, de
l'espectacle. Tot es redueix a gestos que cerquen provocar un impacte sensorial
gran. La política no ha quedat al marge d'aquest fenomen. En una societat
basada en la supremacia de la imatge per sobre la paraula el que és evident que
el producte millor venut passa per davant del producte més interessant. Això condiciona
als polítics que únicament volen una immediatesa en els resultats, una bona
impressió i una imatge amable. S’abandona dir la veritat i només es parla d’allò
que és complaent als ciutadans.
La política es
converteix en espectacle i els mitjans de comunicació s'interessen per l'acció
política segons la seva capacitat de generar notícia espectacle en el negoci del
mercat comunicatiu. Fa anys el politòleg israelià Y. Dror, en un informa al Club
de Roma afirmà: "la creixent
tendència a convertir les eleccions en un circ dels mitjans de comunicació pot
satisfer les demandes populars d'entreteniment, però amenaça la capacitat de
l'electorat per a triar amb una bona base d'informació entre els distints
capdavanters, estils de governació, ideologies i enfocaments. Conforme es
professionalitza el mercadeig polític i
els resultats de les eleccions estan més i més influïts per la televisió, els
candidats racionals o relativament racionals té poques opcions"
(Dror,Y. "La capacidad de gobernar". Galaxia Gutenberg-Círculo de
Lectores, Barcelona 1994:209). Alguns medis de comunicació, i la televisió
especialment, poc ajuden a la ciutadania a aprofundir els temes polítics.
La política com
espectacle té importants costos econòmics. El disseny de les campanyes
electorals, la influència sobre els mitjans de comunicació, l’emotivitat de la
política, els efectes especials incorporats en les campanyes, etc... són
qüestions que exigeixen tenir importants recursos econòmics per damunt de les disponibilitats
habituals dels partits polítics. Això ha provocat que les fonts de finançament
dels partits estimulin pràctiques corruptes. Mentre aquest assumpte no es tracti
amb major transparència democràtica i responsabilitat cívica els ciutadans
seguiran alimentant la sospita que alguns governants s'aprofiten de la seva
situació privilegiada per a afavorir les necessitats econòmiques dels seus
partits derivades dels enormes costos de les campanyes electorals. Els importants
costos de les maquinàries burocràtiques dels partits i els notables costos de
les campanyes electorals ha provocat que molts partits a Europa occidental tendeixin
a la utilització de comissions per les contractes públiques per complementar els
sistemes habituals de finançament públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada