El referèndum, punt de trobada

En política l’eficàcia d’un govern es mesura, entre altres coses, per la seva capacitat d’anàlisi de la realitat. Això és avui molt important en les societats complexes. Aquesta anàlisi ha de permetre desagregar els problemes complexos en unitats més simples les quals puguin ser abordades per l’acció de govern. Les relacions de Catalunya amb Espanya és un problema complex. Es una qüestió amb múltiples facetes, actors implicats, afectes afectats i esperances sostingudes. Les dificultats de resoldre aquest problema complex és el que el govern de Madrid no ha assumit perquè no ha entès correctament la seva complexitat i vol aplicar unes solucions pensades per altres situacions. D’aquí les dificultats de poder dialogar correctament entre l’Estat amb Catalunya fora de l’ordeno i mando, o la rigidesa de la normativa treta de l’espai polític.

Una part dels ciutadans de Catalunya han expressat, de moltes maneres, la seva voluntat d’independitzar-se d’Espanya. Aquesta voluntat ha tingut una clara traducció en forma de majoria parlamentària. Aquesta és la realitat. Un Estat democràtic ha de saber donar resposta a aquesta situació. Com també l’Estat ha de saber atendre el fet de que hi ha una part important de catalans que no volen la independència de Catalunya. Aquest dialèctica prefigura l’espai polític català. Davant d’aquesta situació, els estats democràtics adopten sempre la mateixa estratègia: seure amb les parts implicades, parlar, dialogar i trobar la millor resposta al que és una demanda de la societat catalana. Uns a favor de marxar d’Espanya i altres de quedar-s’hi. No hi més sortida que preguntar als catalans on volen estar: amb Espanya o fora d’Espanya en forma d’una República catalana. Qualsevol altre solució és un nou problema que enverina l’estat de la qüestió. Però aquesta solució és negada, una i altra vegada per les forces més tancades de l’Estat que en nom de la unitat indivisible d’Espanya no volem dialogar per fer política. Aquesta és la qüestió bàsica. No es pot admetre cap altra sortida que no sigui política i que passi per qüestionar, en forma de referèndum, la unitat d’Espanya. En aquest solució s’hi haurien de poder trobar els partidaris de la independència com els seus detractors.