dilluns, 3 de setembre del 2018

Fem memòria, President Pedro Sánchez

Alguns bons amics m’han recomanat tenir paciència amb Pedro Sánchez, que alguna cosa en podem treure a favor del procés. No n’estic massa confiat, de la necessitat no se’n pot fer virtut. Cada cop Pedro Sánchez em sembla més un avatar de José Luis Zapatero. La seva darrera ocurrència és afirmar que els catalans hem de votar un nou Estatut perquè Catalunya és “l’únic territori que té un estatuto que no ha sido votado por los ciudadanos”. Caram, ¿qué votarem els catalans els catalans el dia 18 de juny de 2006?. Fem memòria senyor Pedro Sánchez. El Parlament de Catalunya aprovà el text de l’Estatut el 30 de setembre de 2005. El text, prèviament “cepillado”, segons ocurrent expressió d’un destacat dirigent del PSOE força influent per Madrid, fou aprovat pel Congrés de Diputats el 30 de el març de 2006 i pel Senat el 10 de maig el 2006. El poble català aprovà el text de l’Estatut el 18 de juny de 2006 i publicat com a Llei Orgànica el 19 de juliol de 2006 (llei orgànica 6/2006) que entrà en vigor l’agost de 2006.

Després d'entrar en vigor el 9 d'agost del 2006, l'Estatut va rebre set recursos d'inconstitucionalitat. El Partit Popular presentà el 31 de juliol de 2006 un recurs contra 187 articles i disposicions. El Defensor del Poble, Enrique Múgica (militant del PSOE), recusà 112 articles i quatre disposicions addicionals. Per cert, l’actual Defensor del Pueblo, el també socialista Francisco Fernández Marugán, ha recomanat retirar els llaços grocs d’institucions i espais públics. Els governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia (contra l'article 117), la Rioja (contra 12 articles i 7 disposicions addicionals), Aragó (contra una disposició addicional), la Comunitat Valenciana (contra vuit articles i quatre disposicions transitòries) i les Illes Balears (contra el que estableix l'estatut sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó). El filibusterisme del PP bloquejà força temps la renovació del Tribunal Constitucional i enverinà la sentència del recurs.

Finalment dictà el Tribunal Constitucional dictà una sentència, el 28 de juny 2010, després de tres anys de deliberacions i, sobretot, d'aturada per la paràlisi en què es trobava el tribunal, i després de quatre anys de vigència i de desenvolupament legislatiu de l'Estatut. Aquesta sentència, referida només al recurs presentat pel partit Popular, representà la desnaturalització d’un estatut aprovat per dos parlaments i referendat pel poble català. En la seva sentència del 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional, es posicionà davant el recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, deixà clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte manté la definició de Catalunya com a nació; va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més. El 10 de juliol del 2010 va haver-hi una manifestació a Barcelona, d’un milió i mig de persones, sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim",en contra de la resolució del Tribunal Constitucional d'Espanya, amb el suport de tots els partits polítics del Parlament de Catalunya llevat del PPC i Ciutadans. A partir d’aquest dia, res a tornat a ser com abans. A partir d’aquesta data es desfermà la gran tempesta que ens ha dut a que molts catalans hagin trencat els lligams afectius amb Espanya i només tinguin en el seu horitzó polític la independència de Catalunya. Ara, el senyor Pedro Sánchez no pot pretendre que els catalans, que ja votàrem un Estatut i ens recordem que l’Estat espanyol el desnaturalitzà malgrat la seva aprovació política. ¿De què vol què parlem novament els catalans? ¿vol parlar sobre un nou Estatut?. El gat escaldat de l’aigua calenta fuig, diu una dita. Ara el que cal parlar és d’un tema molt senzill: quin és l’acord polític que permetrà als catalans decidir quina és la seva relació amb Espanya.    

1 comentari:

  1. There are definitely lots of particulars like that to take into consideration. That could be a great point to convey up. I provide the thoughts above as normal inspiration however clearly there are questions just like the one you bring up the place crucial factor will be working in sincere good faith. I don?t know if greatest practices have emerged round things like that, however I am positive that your job is clearly identified as a fair game. Each girls and boys really feel the influence of just a moment’s pleasure, for the rest of their lives. real money casino

    ResponElimina