La vergonya de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita

He trobat l’actitud del govern espanyol en la venda d’armes a Aràbia Saudita un exercici incommensurable de sarcasme que palesa el cinisme instal·lat en l’exercici de la política. Quan vaig sentir que la intenció del govern socialista era no vendre 400 bombes a la dictadura wahhabita saudita vaig tenir una sensació de satisfacció. Amb aquesta decisió, el govern apareixia davant l’opinió pública manifestant una coherència exemplar amb els valors de pau presents en els ideals socialistes. Aquest gest era semblant a la decisió del govern Zapatero de treure les tropes espanyoles d’Iraq. Però tot ha estat un emmirallament. De sobte, el govern de Pedro Sánchez ha canviat d’opinió i vendrà finalment les bombes làser. Les paraules de la portaveu del Govern, Isabel Celaá, en el resum del Consell de Ministres d’aquest divendres, afirmant que les bombes que l'executiu ha venut a l'Aràbia Saudita "són làser d'alta precisió i si són d'alta precisió no s'equivocaran matant iemenites" són un insult a la intel·ligència. Isabel Celaá ens pren per ximples o curts de gambals. Les bombes maten i prou. Encara que només hi hagués un mort per aquests bombes, aquest fet seria moralment reprovable. Com fou la mort de 29 nens iemenites que anaven en un autobús escolar i fou bombardejat pels saudites. El 50 morts total d’aquest atac foren assassinats per una bomba MK 82 de 227 quilograms guiada per làser i fabricada per la companyia nord-americana Lockheed Martin

El negoci de la guerra ha prevalgut a tota consideració moral sobre la venda d’armes. L’amenaça saudita de cancel·lar una important comanda de vaixells, amb la conseqüent aturada de les drassanes andaluses, aixecà totes les alarmes a la Junta d’Andalusia que, ben segur, pressionà perquè el govern de Pedro Sánchez no anul·lés la venda de bombes. El contracte de les bombes és de 9,2 milions d'euros, la venda dels vaixells suposa 1.813 milions i afecta 6.000 llocs de treball. Segons les previsions, el programa de construcció de les embarcacions militars arribarà fins a l'any 2022. Segons la base de dades del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), un centre independent que estudia conflictes, control d'armes i desarmament, una desena de països europeus estan venent armament o material militar a Riad. El primer venedor, a molta distància dels demés, són els Estatus Units d’Amèrica (que durant l'últim quinquenni aportà el 61% de les vendes), el Regne Unit (amb un 23%), seguit de França (3,6%), Espanya (2,4% ) i Alemanya (1,8%). La màquina de matar sembla no té aturador perquè és bon negoci i, ja se sap, que davant dels bons negocis el judicis morals s’aparquen. Això és el que ha fet el govern socialista i que la portaveu del govern ha intentat justificar amb sarcasme de baixa intensitat moral. Lamentablement, aquestes decisions tornen a demostrar que el pragmatisme alhora de governar, expressada eufemísticament com a ètica de la responsabilitat, segons l’expressió de Max Weber, acaba imposant-se a l’ètica dels principis. En aquest cas, el govern socialista ha fet bo l’acudit de Groucho Marx, “Aquests són els meus principis. Si a vostè no li agraden, en tinc d'altres”.