Les lleis i les normes humanes
estan fetes per ordenar la convivència, millorar les relacions humanes i
facilitar el funcionament de la societat. Però, aquestes normes i lleis no són cap
bé en sí mateix. Les lleis han d’orientar-se sempre a favor de l’humanització de
la societat, l’enaltiment de les persones i el respecte de la seva dignitat.
L’absència d’algunes d’aquestes condicions justifica la seva desobediència i la
recerca d’unes noves lleis i normes. “Els
fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si curaria en dissabte, ja
que buscaven un motiu per acusar-lo”(Lc 6,6-11)
Sobretot, tinguem esperança.
Confiem i serem reconfortats en la nostra espera. Tot i les dificultats, hem
d’estat convençuts de la solidesa de la nostra fe. Més enllà dels infortunis
del moment no podem deixar-nos prendre l’esperança. Al final, serem alliberats
de tota pena i de tota esclavitud. “Perquè
el Senyor estima el seu poble coronarà de triomf els humils” (Salm 149)
Hi ha moments que podem
experimentar la sensació de que anem a contracorrent de la resta del món. Podem
sentir-nos diferents perquè els nostres principis i virtuts es conjuguen en un
verb que sembla desconegut en la gramàtica mundana. Això no vol dir que siguem
rars, sinó que tenim la vida organitzada entorn a uns altres valors distints a
la resta de la gent. “Ai de vosaltres,
els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres, els qui ara aneu
tips; vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà
el dia que us doldreu i plorareu”(Lc 6,24-25).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada