Reconeixem de seguida les bones persones per les seves
actituds, el que fan i com es comporten. Hem d’aspirar a ser com a elles. Els
cristians se’ns hauria de reconèixer perquè fem el bé, acollim a qui ho
necessita, lluitem perquè les relacions humanes siguin justes i per alliberar
de tot jou opressor. “L’Esperit del
Senyor reposa sobre meu ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als
desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el
retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de
gràcia del Senyor”. (Lc 4,18)
La vida interior, el convenciment de nostres idees i la
coherència de les actuacions ens donen autoritat davant les altres persones.
Això ens dóna força i seguretat per defensar la causa de la justícia i la
llibertat. L’autoritat no ve del poder, sinó de l’exercici de la donació
generosa i honestedat. Els dissabtes
ensenyava. La gent s’estranya de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb
autoritat. (Lc 4, 31-32)
Al voltant de cadascú, hi ha
moltes persones que no es poden valdre per elles mateixes. Persones que són
febles i dissortades. Tot sovint acostumen a passar-nos desapercebudes, però si
ens hi fixem descobrim la seva silent existència. No endurim els nostres cors a
aquestes realitat i siguem un refugi càlid d’amor per a elles. El Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova
als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat. (Lc 4,38-44)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada