Els líders, també callen i escolten

Estic atabalat de tanta xerrameca de molts polítics. Alguns semblen vertaders lloros que, sense defallir, repeteixen la mateixa idea per activa i per passiva. Sempre diuen el mateix i amb to d’empipament. Alguns cops, veure els telenotícies es insuportable. Fa uns anys vaig percebre l’interès mostrat per alguns assessors en comunicació política per millorar les capacitats comunicatives dels dirigents polítics en el seu camí cap el lideratge i l’estratègia que seguien per fer-ho. En aquests casos, la solució proposada consisteix en immergir l’aspirant a líder en cursos d’oratòria i d’estratègia comunicativa. La majoria d’aquestes intervencions formatives pretenen reforçar, o adquirir si és el cas, la retòrica que hom suposa ha de dominar tot líder polític. No obstant, en moltes ocasions els assessors en comunicació política, no expliquen que la comunicació, tot i que pugui semblar paradoxal, també comporta gestionar el silenci per tal d’escoltar als demés. Cal aprendre a escoltar. Tot bon líder polític és una persona que sap callar i escoltar.

Gay Talese, gran periodista nord-americà renovador del gènere de l’entrevista, explica en el seu llibre Retratos y Encuentros (Alfaguara) en que consisteix la virtut d’escoltar. Diu Talese “Vaig aprendre a escoltar amb paciència i cura i a no interrompre mai, ni tan sols quan les persones semblaven trobar-se en grans dificultats per donar-se a entendre, ja que en aquests moments de titubejos i vaguetat (ensenyament que vaig obtenir de les habilitats per prestar oïda de la meva pacient mare) la gent sol ser molt reveladora: el que vacil·len a explicar sol dir molt. Les seves pauses, les seves evasives, els seus canvis de tema sobtats són probables indicadors del que els avergonyeix, o els molesta, o del que consideren massa íntim o imprudent com per deixar-li-ho saber a una altra persona en aquest determinat moment. No obstant això, també vaig sentir a moltes persones parlar francament amb la meva mare sobre el que abans havien evitat, reacció que al meu judici tenia menys que veure amb la naturalesa inquisitiva de la meva mare o les preguntes que els formulava amb prudència, que amb la forma gradual en què li anaven acceptant com un subjecte lleial en el qual podien confiar. Les millors clientes de la meva mare eren dones que no necessitaven tant vestits nous com satisfer la necessitat de comunicar-se”

Els conselles de Gay Talese són perfectament aplicables en el camp de la comunicació política. Especialment en aquells casos en que el dirigent polític pensa que serà més líder per la seva capacitat de parlar i parlar, i no parar de parlar. Per ser un bon líder polític cal saber també gestionar el silenci.