La ginesta, flor nacional de Catalunya

Avui en Ramon Felipó, prohom de Berga i activista independentista des de fa molts anys, ha presentat el seu llibre “La ginesta. Flor nacional de Catalunya i d’altres símbols catalanes”. Més que un llibre és un pamflet, com tu mateix has qualificat el llibre. La tesi d’en Ramon és ben simple: necessitem tenir símbols identitaris. Aquest llibre parla d’això i repassa com la ginesta ha estat en la història de Catalunya una flor ben representativa de les aspiracions nacionals dels catalans. El groc fort de la ginesta fou ben present el 1640 en els fets del Corpus de Sang i des de llavors, és una flor ben notòria en el món dels significats i símbols del catalanisme. Ni ahir, ni ara ni en el futur es podrà avançar en la plena recuperació de la identitat nacional sense elements referencials que donin sentit i unitat als catalans. En aquest sentit la ginesta no és una flor: es tot un símbol que hem rebut en herència de les generacions precedents.

En el context històric actual, quan els símbols i els referents estan més difuminats, és tot un encert que en Ramon Felipó recopili i ens recordi el valor significatiu que aquesta popular flor ha tingut en les lluites catalanistes. Josep Maria de Sagarra ho sintetitzà perfectament en aquestes paraules: “Joia que inflamat el cel / falç i ginesta ! / Voli sobre el front l’estel / de la senyera”. El catalanisme va trobar en el groc fort de la ginesta el color que millor expressava la profunditat dels seus valors polítics. Aquest referent simbòlic, d’ampli recorregut en el món polític, anava lligat des de sempre a la manifestació d’uns valors religiosos vinculats a la festivitat del Corpus. Moment intens on les processons d’aquest dia s’omplien del groc de la ginesta i la seva olor fresca acompanyava les devocions populars.

L’ús polític del color groc de la ginesta tingué el seu protagonisme especial en les disputes successòries del 1714. Els partidaris de l’arxiduc d’Àustria s’identificaven per l’ús discret del groc.  Fins el punt que el rei Felip IV, un cop vencedor de la guerra i destruïts els drets polítics dels catalans, prohibí sota pena de mort l’ús públic de la ginesta. Vàries persones foren ajusticiades per lluir damunt la roba o en el barret un petit ram de ginesta. Ramon Felipó reivindica, amb total encert, un nou ús de la ginesta, i el seu color groc fort, com a símbols de la identitat nacional catalana i no renunciar al seu ús per vindicar les llibertats nacional de Catalunya. Aquesta flor i el seu color ens recorden que som “un poble que lluita per servar la seva pròpia identitat i la lluita permanent i constant per assolir la plena sobirania nacional”. El color dels llaços que avui es llueixen per reclamar la llibertat dels presos polítics deuen tenir el seu origen en el groc fort de la ginesta. Gràcies Ramon Felipó per aquest pamflet farà un gran servei a l’agitació política i cultural.