Reflexió ràpida, quasi a peu de
carrer, tornant de la Diagonal de Barcelona. Un cop més, una munió de gent hem
celebrat junts la Diada per la independència de Catalunya. Aquest any, de
manera especial atesos els fets de l’any 2017, hem sortit al carrer per
defensar l’ideal de la independència de Catalunya per damunt de tota la
repressió caiguda al damunt dels catalans. No tenim por de reclamar el que
creiem el que és just. A més de la llibertat dels presos, el retorn dels
exiliats i la solidaritat amb els processats per la consulta del 9-N, molts
catalans han demanat poder votar. En el clam pel referèndum coincideixen moltes
veus i no totes a favor de la
independència.
Per avançar en aquest camí, els
partidaris de la independència hem de convèncer a molta més gent per tal que la
solidesa del referèndum sigui inqüestionable. El govern democràtic de l’Estat, no
pot ignorar l’exigència d’una majoria social amplia i forta a favor del
referèndum. Els independentistes tenen el deure de governar bé, amb
excel·lència i sentit, per ampliar sòlidament la base social que està a favor
de la independència de Catalunya. Només es podrà eixamplar la majoria social a
favor de la independència si un ampli sector de catalans, molts dels quals no
estan a favor d’ella, comprenen que aquesta els resultarà beneficiosa pels seus
interessos. Una bona acció de govern, en l’actual marc de desenvolupament
autonòmic, pot ajudar a progressar en aquesta direcció. Al costat de l’èpica
independentista, sempre necessària per mantenir vius els ideals, cal tenir una
bona cartera d’èxits en la gestió pública. La ciutadania ha de percebre que els
serveis públics funcionen, són eficients i els seus gestors estan capacitats
per dur el país a bon port.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada