Hi ha moments que tinc la
sensació de no ser d’aquest món. Els models de felicitat o el model de persona
ideal proposat no em satisfan de cap manera. Hem trobo exclòs d’uns referents que
em són estrany. Crec que no sóc l’únic que li passa això. És una adaptació
personal del sic transit gloria mundi.
La majoria de propostes de mundanitat
m’allunyen del camí d’esperança proposat pel seguiment de la causa de Jesús:
l’amor als altres, el compromís per la justícia i la vida plena de llibertat.
La saviesa d’aquest món és un absurd. La glòria i el triomf en aquest món són
efímeres. Si entre vosaltres algú es té
per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder ser
savi de veritat. (1Co 3,18)
La fe, com qualsevol creença o principi que dóna sentit a
la vida, sense obres és morta. Hi ha massa retòrica i poca concreció pràctica.
Estem més preocupats per l’ortodòxia i bastant despreocupats per l’ortopraxis.
Les obres donen coherència al que som i sentim. La fe és compromís i creure és
comprometre’s. Confia en el Senyor, fes
el bé i viuràs en pau en el seu país. Sigui el Senyor la teva delícia i et
donarà el que desitja el teu cor. (Salm 36)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada