La regla d’or de totes les religions és estimar al
proïsme sense cap restricció. Estimar sense límits, de manera desinteressada,
sense cercar el benefici personal. Estimar és donació als altres sense
esperar-ne res. S’estima perquè en l’amor dóna sentit a la vida. “Feu als altres allò que voleu que ells us
facin. Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair?” (Lc 6,33)
Hi ha molts cristians preocupats en determinar el que es
pot fer i el que no. Actuen com a vigilants del dogma i de la moralitat, sempre
entesa a través del seu pensament. Però, ¿és aquesta la missió dels cristians
en el món?. El que cal no és condemnar sinó estimar per alliberar a les
persones de tot jou opressiu i treballar a favor de la justícia. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el
condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell” (Jn 3,17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada