El diàleg catòlic – musulmà

El recent anunci de l’anul·lació de la condemna a mort de la jove catòlica pakistanesa Asia Bibi per blasfèmia m’ha dut a revisar el que vaig escriure fa uns anys arran d’aquest cas. El que vaig escriure en aquells moments, adaptat al pas del temps, és plenament vigent avui. Les relacions entre cristians i musulmans són ambivalents. No és el mateix el que passa al nostre país que les dificultats en que es troben els cristians dels països islàmics. La situació de la cristiana Asia Bibi a Pakistan, sentenciada a morir a la forca per una suposada blasfèmia, evidencia la important asimetria en aquestes relacions. Cal exercir totes les pressions polítiques per salvar a Asia Bibi i els catalans d’origen pakistanès han de fer arribar al seu país aquest missatge: alliberar aquesta dona cristiana perquè els musulmans pakistanesos a Catalunya han après que la blasfèmia no és un delicte penal.

A nivell institucional les relacions entre cristians i musulmans passen per un bon moment. El papa Benet XVI impulsà vàries iniciatives per crear un marc estable de relació amb el món musulmà. Una evidència d’aquesta bona entesa ha estat la recent trobada celebrada entre el Centre per al Diàleg Interreligiós de l'Organització per a la Cultura i les Relacions Islàmiques de Teheran (Iran) i el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligios. Aquestes dues institucions varen celebrar el seu setè Col·loqui, a Teheran, del 9 a l'11 de novembre, del 2010, sota la presidència conjunta de Mohammad Baqer Khorramshad, president de l'Organització per a la Cultura i les Relacions Islàmiques i el cardenal Jean-Louis Tauran, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligioso.

Al final de la trobada, els participants - set de la delegació encapçalada per Mohammad Baqer Khorramshad i sis de la delegació encapçalada pel cardenal Tauran- acordaren:

1. Els creients i comunitats religioses, sobre la base de la seva fe en Déu, tenen un paper específic que exercir en la societat, en un plànol d'igualtat amb els altres ciutadans;

2. La religió posseeix una dimensió social inherent que l'Estat té l'obligació de respectar, per tant, també en l'interès de la societat, no pot ser relegada a l'esfera privada;

3. Els creients estan anomenats a cooperar en la recerca del ben comú, sobre la base d'una relació sòlida entre fe i raó;

4. És necessari que els cristians i musulmans, així com tots els creients i persones de bona voluntat, cooperin a respondre als desafiaments actuals, promovent els valors morals, la justícia i la pau i protegint la família, el medi ambient i els recursos naturals;

5. La fe, per la seva pròpia naturalesa, exigeix la llibertat. Per tant, la llibertat religiosa, com a dret inherent a la dignitat humana, ha de ser sempre respectada pels individus, els agents socials i l'Estat. En l'aplicació d'aquest principi fonamental, hauran de tenir-se en compte les arrels culturals i històriques de cada societat que no estigui en contradicció amb la dignitat humana;

6. L'educació de les joves generacions ha de fundar-se en la recerca de la veritat, en els valors espirituals i en la promoció del coneixement.

Els participants van posar l'accent en la necessitat de "continuar en el camí d'un diàleg real i fructífer". Cal continuar el diàleg entre cristians i musulmans, per evitar que situacions com la d’Asia Bibi puguin repetir-se.