L’escàndol del pacte per Poder Judicial

Curiós nom, Poder Judicial, per designar allò que és un tripijoc, canvi de cromos, escàndol i desprestigi, un darrera l’altra. Aquests dies estem assistent a la baixada als inferns de tot el que és i representa el Poder Judicial a Espanya. La renovació de la presidència del Consell General del Poder Judicial, i de retruc del Tribunal Suprem, fa saltar pels aires tot el relat d’independència de poders sobre el qual es basen les societat democràtiques. Aquesta suposada independència entrava en la negociació política. Els partits eren els amos i senyors de la situació. El poder polític colonitza i si és el cas fagocita el poder judicial. De la mateixa manera com els interessos econòmics i financers fan el mateix amb el poder polític. La solvència de ’Estat queda totalment en entredit. L’acord entre el PP i PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial era un frau de llei, en tota regla. Cal denunciar, on sigui la conxorxa il·legal muntada per aquests dos partits, hipòcrites garants de la llei,  havien maquinat. La llei estableix nítidament que el president del Consell General del Poder Judicial és elegit pels vocals que l’integren. En anunciar-se el nom del president abans de saber-se qui seran els vocals, la il·legalitat, el frau de llei, eren evidents. Vergonyós.

I ara, quan l’escàndol afecta a l’essència de la independència del poder judicial, el PP, atrapat en la dinàmica perversa d’un missatge del seu portaveu al Senat, ataca a tothom per defensar-se. El missatge del senador popular Ignacio Cosidó evidencia la no independència d’alguns magistrats i la descarada manipulació que el PP fa de la magistratura. Aquest missatge no és justificable ni admissible. En un país normal, el senador ha estaria dimitit i pot algú hauria emprès alguna actuació judicial contra el PP per bandejar la independència del Poder Judicial, perquè, no ho oblidem, el senador Cosidó parlava com a coordinador polític dels senadors populars. El que està clar que el seu missatge invalida la suposada independència del jutge Manuel Marchena. El senador Cosidó ha situat aquest jutge en una situació incòmode per presentar-lo com influenciable pel PP. Tot el frau de llei que volien cometre el PP i PSOE amb el “nomenament” de Manel Marchena no hagués estat possible sense la seva anuència. ¿Amb aquesta sospita, pot el jutge Marchena continuar en el seu lloc a la sala 2 del Tribunal Suprem? A la seva sala li correspon judicar els presos polítics catalans ¿ho pot fer amb imparcialitat?. El jutge Marchena li plouen sospites per tot arreu. El búnquer judicial ha malmès, un cop més, la confiança dels ciutadans amb la justícia. La justícia espanyola, a més d’inventar-se delictes per inculpar als polítics catalans, ara es troba incapacitada per jutjar-los amb imparcialitat.