En la nota d’ahir, al comentar la
mort d’en Lluís Duch, vaig dir que algunes persones trobarem a faltar el
pensament lúcid i humil per entendre el que estem vivim. El bon amic Gabriel
Jaraba, gran admirador de l’obra del pare Duch, ha fet una petita evocació de
la seva capacitat intel·lectual que m’agradaria compartir. Diu en Gabriel
Jaraba: “Era, com dius, un pensador lúcid
i humil. Posseïa una visió del temps present inhabitualment aguda, una
capacitat molt especial de captar l'essencial a la societat complexa. Crec que
aquesta capacitat d'aprehendre la complexitat sense recolzar-se en dogmatismes
de cap mena va fer que la intel·lectualitat laica i institucionalitzada
desconfiés d'ell o simplement el bandegés: si no arriba a ser per la
complicitat del professor Albert Chillón a la UAB la seva marginació del món
universitari català hagués estat encara més escandalosa.
El cas del Lluís Duch, monjo estudiós i erudit excel·lent, al qual la
universitat li gira l'esquena i la intel·lectualitat l'ignora és un cas de
sectarisme antireligiós escandalós del nostre temps. Més encara quan, si hom
llegeix la seva obra sobre el que anomenava hivern eclesial es podia veure que
no era precisament algú que oferís encens a Wojtyla, però la seva habilitat en
identificar la trivialitat el feia perillós a ulls dels oportunistes
manipuladors. De manera que si un dia va haver un clericalisme sectari i
dogmàtic que era enemic del coneixement, ara hi ha un anticlericalisme que, per
bé que educat i discret, fa el mateix paper.” La força del testimoniatge cristià i el rigor intel·lectual del para Lluís
Duch han de ser un referent que no podem oblidar i hem de saber explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada