Glosses per la vida quotidiana

Les religions no han d’endurir el cor de les persones, al contrari. Tenir fe és estar més atent als altres,  procurar acollir-los tal com són i ajudar-los a ser persones lliures i capacitades a viure amb dignitat. L’amor és el que permet alliberar les religions de tota mena de comprensió dogmàtica i esclavitzant. “El cap de sinagoga, en veure que Jesús havia curat la dona  en dia de repòs (era dissabte), es disgustà i deia a la gent «La setmana té set dies feiners, i no avui que és dia de repòs»” (Lc 13,14)

Hem de ser conscients de les nostres limitacions i mancances. Algunes les hem d’acceptar tal com són, però altres poden ser oportunitats de millora i transformació si obrim els nostres cors a deixar-nos ajudar per canviar. Hi ha aspectes de la nostra vida que cal abandonar a fi de poder ser més lliures i disponibles per acollir als altres.

Renoveu la nostra vida, Senyor,

com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.

Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,

criden de goig a la sega.

Salm 125

En la vida, coneixem situacions en que patim els desficis de persones que volen ser els primers en molts coses. Són ambiciosos per sobresortir, es mostren egoistes, són despreocupats en les seves relacions amb els altres i neguitosos per lluir davant la mundanitat. Aquestes actituds contrasten amb la servitud, obertura i amabilitat d’aquells que, despreocupats pel que diran, actuen per acollir i servir als altres. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers (Lc 13,30).