Hi ha molta gent al nostre voltant
que passa necessitats. En alguns casos són per pobresa, en altres, per malestar
espiritual. Moltes d’ells reclamen i exigeixen la nostre atenció, però, en
moltes ocasions, el soroll fa que no sentim el seu prec. Hem d’estar atents a
escoltar el clam dels oprimits perquè volen ser alliberats dels seu
patiment. “Hi havia un cec assegut demanant caritat i li digueren que passava
Jesús de Natzaret. Ell cridà: «Jesús fill de David, compadiu-vos de mi». La
gent que anava davant el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més
fort”. (Lc 18,35-39)
Hi ha moments que podem
experimentar la sensació de sentir-nos derrotats. Tot sembla sortir-nos
malament. Però no podem abandonar-nos a una aparent mala sort. Hem d’estar
dempeus convençuts que tot és possible si tenim esperança i lluitem per
canviar, allò que es pot canviar i salvar allò del més preuat que tenim:
nosaltres mateixos, individus amb identitat i dignitat. “Quan pregueu, creieu que ja teniu concedit allò que demaneu, i ho
tindreu”. (Mt 11,23-24).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada