Hem de saber confiar. Sense la
confiança, l’esperit està inquiet i no troba el repòs que dóna pau. La
malfiança és mala consellera perquè trenca lligams i vincles. La confiança dóna
seguretat.
El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Salm 22
No podem donar-nos mai per
vençuts i hem d’ajudar a redreçar a qui té el sentiment de derrota. La nostra
esperança és sòlida, fonamentada amb una pràctica d’amor que trenca totes les
lògiques. El camí a seguir és ser també nosaltres camins d’esperança sent
testimonis d’amor.
El Senyor fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliure els presos.
El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça als vençuts.
Salm 145
Moltes persones vivim aferrats a
la materialitat de la vida fins al punt que la diversitat d’objectes que ens
envolten poden arribar a lligar-nos i empresonar els nostres sentiments i
voluntat. Per estimar a fons, hem de ser despresos i distanciar-nos de
l’arrelament a tot allò que pugui distreure’ns del sentit de la vida.
“Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà” (Lc 17, 33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada