Viure comporta saber estar en la
vida. Les nostres relacions amb els altres han d’estar presidides per la
senzillesa. És bo evitar els afanys de protagonisme o de lluïment. Sovint,
aquestes actituds humilien a les persones que ens envolten. Siguem servicials i
discrets. “Totes les generacions em diran
benaurada, perquè el Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa” (Lc
1,38).
La felicitat no acostuma estar
allí on se’ns diu a través dels missatges publicitaris o les cròniques de
societat glamurosa. Cada persona tenim un camí cap a la felicitat que passa per
la seva recerca sincera en el cor. L’amor generós ens ajuda a obrir els ulls
per entendre on es troba la nostra felicitat. “Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat !.
Però els teus ulls no són capaços de veure-ho” (Lc 19,42)
El cristianisme està força
desprestigiat en la societat contemporània. La secularització ha afavorit
aquesta situació, però també hi han contribuït la connivència d’alguns sectors
eclesials amb els poders més opressors de la societat i la percepció de pèrdua
d’autenticitat del seu missatge d’alliberament i salvació. “Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia
«L’Escriptura diu: “La meva casa serà casa d’oració”. Però vosaltres n’heu fet
una cova de lladres» Cada dia ensenya en el temple” (Lc 19,45-47)
Moltes gràcies
ResponElimina