L’experiència
del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó de
obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes
persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la
felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. Feliços els net de cor: són ells els que veuran Déu.
Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els
perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. (Mt
5,8-10)
La mort acostuma a fer por.
L’absència dels estimats ens aterra. Voldríem que eternament estiguessin al
nostre costat. Però sabem que això és impossible. Ens consolen els records,
ajudant-nos a revifar la seva presència. Però també podem tenir el convenciment
que la mort no és una desaparició definitiva. Tenim la promesa de la
resurrecció que venç la mort i ens dona entrada a un temps nou de pau i goig. “No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret,
el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat” (Mc
16,6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada