Alguns cops els esdeveniments de
la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a
les nostres preocupacions. Són davant d’aquestes circumstàncies quan esperem
sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar
l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho senten altres persones que poden
passar tràngols similars. No endurim els nostres cors a acollir els altres. “Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a
la vida: joia i festa a desdir a la vostre presència”. (Sal 15,11)
Es bo dedicar una estona del dia
a conrear l’esperit. Hem de saber trobar un petit moment de silenci i
recolliment per pregar, contemplar, meditar i escoltar l’interior. Són espais
de creixement i d’amor a un mateix. Llavors descobrim el sentit del que fem i
podem projectar a la realitat les nostres esperances. En aquests instants som
conscients del que som i volem ser. “Com
pedres vives, deixem que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un
sacerdoci sant” (1Pe 2,5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada