L’amor és gratuïtat. Hem
d’estimar sense esperar res a canvi. Si cerquem la recompensa, aquesta actitud
fomenta l’egoisme i no ajuda a purificar el cor. L’amor generós, altruista i
desinteressat ens salva de les temptacions de ser el centre de la vida o de
l’univers. Ser despresos també en l’amor és el camí a la felicitat. “Quan facis una festa, convida-hi pobres,
invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a
recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos! (Lc
14, 13-14)”.
La pregària, els moments
quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que
fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot
donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia podem entendre’s i transformar-se
a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per
l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu
cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor”. (Mt 11,28)
El sentit de propietat de les
coses o el mateix lligam afectiu a moltes d’elles poden ser una dificultat per
estar disponibles per acollir i servir als altres. Hem d’aprendre a ser més
despresos dels bens materials que poden empresonar la nostra voluntat i
enterbolir la nostra prioritat d’estimar. “Ningú
de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc
14,33).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada