Aquesta pandèmia ha consolidat
algunes expressions que es repeteixen contínuament. Evidentment, la més notòria
és el propi nom del virus: Coronavirus o Covid-19. Cal puntualitzar, per evitar
incultures, com la evidenciada per la Presidenta de la Comunitat de Madrid, que
es pensava que Covid-19 volia dir Coronavirus diciembre-19. Aclarim-ho Covid-19
és l’acrònim de Co (corona) Vi (virus) d (disease,
enfermetat). És el terme escollit pels experts per designar l’origen de la SARS-CoV-2.
El segon terme que he sentit moltes vegades, bàsicament per boca d’alguns
polítics catalans és l’expressió com no
pot ser d’altra manera”. Fa anys que s’arrossega aquesta expressió a la
qual, alguns dels polítics comunicadors d’aquests dies hi estan abonats. És una
expressió tan manifa que cansa escoltar-la i no deixa massa ben parat a qui la
diu. És un clixé que es fa servir sense solta ni volta i transmet una idea d’inevitabilitat
de les coses i d’un determinisme absurd. És confessar una falta d’esperança de
pensar que les coses sí que poden ser d’una altra manera. Quan sento aquesta
muletilla, desconnecto immediatament.
Altres termes bastant difosos aquests
dies són “la distància social” i “mantenir la distància”. Pel que sembla
tot està relacionat a la mètrica. Els experts diuen que la distància ajuda a
evitar els contagis. Sembla que a partir d’uns metres els virus no infecten. Buscant
si era un terme nou o d’ús habitual he trobat que la distància social pot definir-se com la distància emprada per als
contactes socials de caràcter formal, les relacions entre desconeguts, les reunions
de negocis o les festes de compromís. El contacte físic és totalment formal
(per exemple, donar-se la mà), el to de veu és més elevat i l'actitud davant la
interacció és més distant. Es diu que aquesta distància és de 1,2 i 3,5 metres.
He quedat sorprès del grau de precisió en la definició d’aquest concepte. M’han
manllevat un concepte que pensava que formava part del meu repositori
progressista. Només entenia aquella “distància
social” que defineix les diferencies socials: rics i pobres, població
benestant i marginats, etc... Que no ens
passi que, de tan mantenir la distància
social ens oblidem que, fet i debatut, els grans damnificats d’aquesta
crisi seran els que pateixen la distància social de tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada