dimecres, 27 de maig de 2020

El deep-state al descobert

L’Estat no és només tot l’entramat institucional que prefigura el poder polític visible del país. Però això és només una part d’aquest poder. Hi ha un poder profund i ocult que és el que controla tots els fils de l’Estat. Algú diu que això són les clavegueres de l’Estat, però no ho són. Aquest poder amagat, profund, fa servir tots els recursos al seu abast per exercir-lo. La literatura anglosaxona l’anomena el deep-state. Aquests dies estem vivim en primera línia una clara manifestació del comportament d’aquest estat-profund.

La dreta extrema i l’ultra-dreta han dissenyat tota una estratègia d’elevada intensitat per erosionar al màxim al govern de Pedro Sánchez. En plena gestió de la crisi del Covid-19 una part de política espanyola ha disparat tota l’artilleria pesada per treure a Pedro Sánchez del govern. Primer fixaren una idea: l’actual govern és il·legítim. Després deixaren anar una altra càrrega de profunditat: el govern retallava les llibertats les llibertats bàsiques. Quant aquestes idees maduraren donaren el pas de treure les seves bases en el barri de Salamanca de Madrid. Després d’uns quants dies d’agitació donaren un pas més: vàries manifestacions en diferents ciutats d’Espanya. La darrera peça és l’informe falsejat de Pérez de los Cobos per intentar acusar al Govern com a responsable de la gran infecció de Madrid. La resposta del cessament de Pérez de los Cobos deu haver provocat bastant malestar en les casernes, sinó no s’explicaria aquest ràpid augment de sou dels guàrdies civils.

Tot sembla calculat, dissenyat per causar un gran estat d’agitació i de crispació capaç de fer soroll i pot ser algun moviment desestabilitzador del panorama polític espanyol. La informació disponible es minsa, però pel poc que es sap no penso que puguem ser masses optimistes. La tensió segueix augmentant. En el Congrés s’ha viscut avui un altre episodi d’aquesta confrontació siciliana. Confio que el govern tingui suficients llums per adonar-se que la mateixa estratègia de falsejar la realitat seguida per Pérez de los Cobos, en connivència amb una jutgessa de Madrid, que sembla instruir una causa general contra el govern, és la mateixa que el mateix patró aplicat a Catalunya per acusar els líders del procés sota el propi consentiment del PSOE. Si com sant Pau, el PSOE està vivint el seu propi camí de Damasc, està a temps de vèncer la seva ceguesa i entendre que tots els demòcrates, siguin independentistes siguin unionistes estem amenaçats per una dreta extrema i una extrema dreta disposada a tot.


Cap comentari:

Publica un comentari