En més d’una ocasió, segur que
hem entorpit, guiats per un afany proteccionista, el creixement interior
d’altres persones. Guiats per un afany protector no ens adonem que hem de
facilitar que les persones trobin els seus camins i percebin que estem el seu
costat, estimant-los i oferint un ma amiga quan calgui. “Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n
vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres” (Jn 16,7)
Les persones grans estan més
exposades als canvis, siguin quin siguin. Ho hem vist recentment amb la
pandèmia. La seva fragilitat exigeix tenir una cura exquisida respectant al
màxim la seva autonomia i dignitat personal. Emparar la gent gran no vol
tractar-los amb displicència o sense cap respecte. L’amor i l’estima han de
presidir les nostres relacions amb les persones grans. “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les
teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on
no vols” (Jn 21,18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada