La política ha deixat de ser
l’art de la persuasió racional i s’ha convertit en joc de miralls que pretén
agitar el sentiments i les emocions dels ciutadans. Hi ha poc espai per la
paraula i molt joc de foc d’encenalls que pretenen il·luminar, encara que sigui
un breu instant, els racons ocults de la no intel·ligència humana. Durant la
crisi del Covid-19 hem assistit a moments estel·lars de l’eclipsi de la
política moderna. Sense anar més lluny, ahir mateix, el PSOE, per tal de tenir
els vots necessaris per renovar la declaració d’Estat d’Alarma, pacta amb EH
Bildu la derogació de la reforma laboral del PP. Poques hores després, el
mateix PSOE, quan ja tenia aprovada la pròrroga decideix unilateralment
modificar el contingut del pacte. Inaudit.
En més d’una ocasió sembla que la
política estigui en mans de funambulismes, improvisadors i, en més d’una ocasió
de purs estraperlistes d’acords d’última hora. Al llarg d’aquests dies hem vist
com es prenen decisions improvisades, sense fonament o sense els recursos per
fer-les operatives. Els ciutadans es senten desorientats al comprovar que es
donen directius que es rectifiquen als pocs minuts, primer en un sentit i
després en un altre. Que es donen ajuts que no arriben mentre la situació de
les famílies es desesperada. Dóna la impressió que moltes decisions es prenen per
agitar les emocions dels ciutadans. Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada