Ètica social

És freqüent observar que alguns cristians al parlar d’ètica tenen tendència a situar-la en l’àmbit dels comportaments personals relacionats amb la defensa de la vida i les costums d’una moralitat pública. No és habitual vincular l’ètica als àmbits socials. ¿Què és l’ètica social?. A la pregunta d’un mestre de la llei sobre ¿quins són els meus germans?, Jesús explicà la paràbola del Bon Samarità. En el relat de l’Evangeli després d’explicar un relat Jesús pregunta al mestre de la Llei: “quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers" i el mestre de la Llei respongué “el qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: -Vés, i tu fes igual” (Lc 10,30-37). Aquesta paràbola condensa el sentit de l’ètica social cristiana.

Els cristians hem de ser sensibles al sofriment i de la injustícia, no passar de llarg d’elles, fer-se càrrec del problema del germà, buscar-hi una solució, cercar la solució eficaç i col·.laborar per resoldre els problemes dels qui pateixen. La paràbola és un elogi de la perifèria de la societat en la figura del samarità, ja que Jesús focalitza l’atenció en una pràctica d’un individu al marge del pinyol de la puresa de la creença del seu temps. Però la pràctica d’aquest samarità salva. Jesús ens recomana tenir uns valors de solidaritat acompanyats d’una acció eficaç que resulten exemplars: “fes el mateix”. És la màxima expressió de la caritat. Aquesta caritat és sempre política perquè la fe té sempre una dimensió social. La fe no es pot viure al marge de la política, perquè la fe necessita la dimensió social per expressar l’amor. La relació amb els demés és sempre una relació política per això els cristians hem de situar la caritat en l’horitzó de la política perquè les persones som éssers socials