Caritat social

L’amor al proïsme manifestat amb la benaurança del Bon Samarità aporta la comprensió bàsica de l’essència de la caritat entesa com una activitat política. És ben cert que hi ha obres de caritat personals, diríem de proximitat. Però també és cert que hi ha una caritat més orientada a tenir una projecció social en l’àmbit general de les relacions humanes.

Sobre aquesta distinció o matí, és aclaridor el que diu el Compendi de la Doctrina Social de l’Església. “Entre les virtuts en conjunt, i en particular entre virtuts, valors socials i caritat, subsisteix un lligam profund que ha de ser reconegut cada vegada més acuradament. La caritat, restringida sovint a l’àmbit de les relacions de proximitat, o limitada als aspectes només subjectius de l’actuar per als altres, ha de ser reconsiderada en el seu autèntic valor de criteri suprem i universal de tota l’ètica social. Entre tots els camins, inclosos els que es busquen i se segueixen per afrontar les formes sempre noves de l’actual qüestió social, el «millor de tots» (1 Co 12,31) és el camí traçat per la caritat. (Compendi de la Doctrina Social de l’Església nº 204)