Van passant els dies i la
recuperació és lenta, mentre que l’ansietat de la gent augmenta com també les
preguntes sense resposta. Entenc que els governants elogiïn el comportament
cívic, però no sempre és així. Percebo un ambient de relaxació que fa ser més
confiats i això no és bo. Cal perseverar amb l’actitud de confinament i
aguantar més temps amb les mesures d’autocontrol. Cal mantenir les distàncies,
mai més ben dit, en les relacions socials. Trobo poc afortunada l’expressió “distància
social”, perquè el que es tracte és de mantenir una distància física, a més de
les diferencies socials que puguin haver-hi entre les persones, les quals sí
que creen distàncies socials. El malefici de les paraules embolica les seves
significacions.
Segueixo trobant lamentable la
immoralitat del futbol professional per forçar la màquina per mitjà de tests
massius i repetitius. Hi ha persones que els necessiten i no se’ls fa. Hi ha
molta casuística de gent que necessiten per la seva activitat sanitària o
assistencial saber si estan sans o no. I, per més que les autoritats diguin una
altra cosa, no se’ls està fent el test. Això no pot ser. Per això, pensar que
la màquina del futbol pot resoldre, en un vist i no vist, el que les
burocràcies administratives no poden, ho trobo una immoralitat. Ho vaig dir fa
dies i ho torno a repetir. Davant aquesta actitud dels promotors del futbol i
de les retransmissions esportives he optat, com
a acte de resistència personal, deixar d’anar al futbol durant una
temporada i molt menys veure’l per televisió. ¿T’hi apuntes a fer el mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada