dissabte, 23 de maig de 2020

Glosses per la vida quotidiana


Estem vivint uns dies on la mort és un fet molt present. Plorem la mort de familiars, amics i coneguts. La mort s’ha fet present amb tota la seva duresa. En molts casos han estat defuncions que, per la manera com s’han produït, trenquen el cor. Ens cal esperança per entendre que la mort no posa fi a la vida. Ens cal aquesta esperança per entendre que el trencament dolorós de la mort i convertir el sentiment d'absència i abandó en pau interior. “Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria” (Jn 16,20).

En la vida, hi ha situacions que ens fan patir, que són motiu de sofriment. A algunes d’elles pot ser no hi trobem cap sentit o són tan feixugues que les vivim sense esperança. Altres són com dolors de part, cal passar-les perquè després d’elles donen llum a una nova realitat plena de sentit i de joia. Això ens ha d’ajudar a comprendre i viure aquests moments difícils. Aquesta esperança dóna sentit i coratge per viure al sofriment. “Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. 21 La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser”. (Jn 16,20-21)

Cap comentari:

Publica un comentari