El seguiment de la causa de
Jesús, a més de ser un compromís actiu a favor de la justícia, és una font de
pau interior. És cert que hi ha moments de foscor i de llum, perquè
l’experiència creient, com la mateixa vida, són un misteri. Hem d’aprofitar els
moments de llum que ens fan entendre millor el sentit de la vida i ens aporten
pau al nostre esperit. “ Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que
no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de
Déu”. (Jn 16,29-30)
Estem vivint moments difícils. La
pandèmia ha canviat tots els nostres plans i el futur està ple d’incerteses.
Pel camí, hem perdut familiars i amics. Hem canviat d’estació temporal sense
adonar-nos. Molta gent ha perdut l’esperança. La realitat ens exigeix un gran
compromís personal per transformar les preocupacions del present, ser solidaris
amb el patiment de tantes persones i ajudar a tornar a començar.
“Tu, Déu nostre, vas fer caure una pluja abundant
per refer els teus camps esgotats,
vas allotjar-hi la teva família;
vas preparar la terra per als pobres,
Déu nostre, donant-li fertilitat”
(Salm 68, 10-11)
Cada persona té unes creences que
comporta viure uns principis i uns valors. Sovint, en més d’una ocasió,
percebem que aquestes referents grinyolen quan són confrontats amb molts dels
valors que apareixen com a majoritaris en la societat. En algun moment, ens
podem sentir incòmodes i estranys davant d’aquest valors. La resposta no és
apartar-se de la mundanitat sinó esdevenir testimonis dels nostres principis y
valors. “Jo els he confiat la teva
paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en
sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne.
Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és
la teva paraula” (Jn 17,14-17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada