¿Com creure en Déu?. Creure en
Jesús és un camí. Tal com diu en la part conclusiva de l’evangeli de Joan sobre
la doctrina de Jesús. “Jesús va
proclamar: Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m'ha
enviat” (Jn 12, 44). Estimar, és la guia permanent per l’actuació dels
cristians. És d’alguna manera respodre a la pregunta de Déu a Caín “on és el teu germà Abel” (Gn 4,9). Així
creure, és caminar en la recerca de Déu estimant al germà a través de
Jesucrist. Ràpidament se’ns obren nombroses preguntes: ¿qui és el germà?, ¿cóm
estimar al germà?, ¿en què cal estimar al germà?
De nou Jesús ensenya com estimar
al germà. Estimar per alliberar-lo de sofriment, d’esclavatge del pecat, de la
injustícia. En el rostre sofrent del germà es prefigura el rostre de Déu.
L’amor al germà és el camí de
salvació. “El manament de l’amor
recíproc, que constitueix la llei de vida del poble de Déu, ha d’inspirar,
purificar i elevar totes les relacions humanes en la vida social i política: «Humanitat significa crida a la comunió
interpersonal», perquè la imatge i la semblança del Déu trinitari són l’arrel
de «tot “l’ethos” humà... que té com a vèrtex el manament de l’amor». El
fenomen cultural, social, econòmic i polític actual de la interdependència, que
intensifica i fa particularment evidents els vincles que uneixen la família
humana, posa en relleu, una vegada més, a la llum de la Revelació, «un nou model d’unitat del gènere humà, en
el qual s’ha d’inspirar, en darrera instància, la solidaritat. Aquest model suprem
d’unitat, reflex de la vida íntima de Déu, un en tres persones, és el que
nosaltres cristians designem amb la paraula comunió.” (Compendi Doctrina
Social, nº 33)
L’adhesió a Jesús per la fe
comporta adherir-se a la seva causa que és la causa de la humanització. Així
creure, és una renovació interior que ens reconcilia amb Déu i una renovació
del món perquè el pecat que ens enemista amb Déu està en el cor de les persones
i en les estructures del món que són les que creen les situacions de pecat
algunes de les quals són les que provoquen el sofriment del proïsme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada