La pregunta no és retòrica. La
qüestió es pot formular així: ¿sabem com sortir de la crisi?. S’ha identificat
el que no es vol i es saben les conseqüències que es volen evitar, ara bé, ¿es
coneix realment quines són les raons del que està passant?. ¿No succeirà que s’està
analitzant i interpretant la realitat amb uns instrument conceptuals
inapropiats?. Per exemple, ¿és cert que la crisi econòmica financera porta
inevitablement associada la fallida de l’Estat del Benestar?.
Acostumats a interpretar les
relacions dels fenòmens com a cadenes de causalitat: tot efecte té una causa
origen; tenim més dificultats per entendre que una evidència pot ser el
resultat de moltes causes. Dit d’una altra manera, és cert que la crisi
econòmica i financera pot haver estat el detonant dels problemes de l’Estat del
Benestar, però pot ser les raons de la seva fallida poden derivar-se d’altres
paràmetres, alguns d’ells intrínsecs al propi model social.
Ens trobem amb un canvi de
paradigma que comporta, entre altres coses, afinar millor els instruments d’anàlisi
social. No es pot seguir entenent la realitat amb un conceptes propis del segle
passat o l’anterior. Ara tot és complex i com a tal cal ser tractat. Les
solucions estan per venir, mentre que els vells models mentals encara no s’ha
anat. No sabem prou bé el que està per venir, però tenim la certesa de que el
que era ja no serà. Temps de canvi i confusió. L’error està en pretendre
albirar el futur a partir d’una comprensió equivocada del present. Cal adoptar
nous punts de vista i noves perspectives. Ho sabran fer els que es troben en la
governança de la societat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada