El coneixement de les organitzacions

L’entrada a la Societat del Coneixement promoguda per les possibilitats d’aprenentatge  associades a les tecnologies de la informació i de les comunicacions esperonà a considerar que les organitzacions podien ser intel·ligents. Bàsicament, es tractava d’aprofitar aquestes tecnologies per gestionar els coneixements dels seus membres. Aquest coneixement, la majoria de vegades tàcit i no explicitat, es podia expressar i compartir xarxa en benefici de tots i així enriquir l’organització. Així, s’instaurà la idea de que les organitzacions podien ser intel·ligents. La qual cosa, a més de repercutir en els seus objectius ajudaria a millorar el la motivació del seus empleats al sentir-se partícips de les finalitats organitzatives.

Perquè aquesta premissa funcionés calien bàsicament complir el següents requisits. El primer, disposar dels instruments que facilitessin compartir els coneixements individuals. A més, i això, era molt important, assegurar que les persones volen compartir el que saben, especialment els seus coneixements informals. Finalment, tenir una política de recursos humans capaç d’entendre que això és un actiu per qualsevol organització. Després de molts anys de veure organitzacions he arribat a la conclusió que, tot i les possibilitats tècniques, moltes organitzacions encara no estan madures per entendre que el seu actiu principal és el coneixement dels seus empleats.